El català

La llengua catalana es parla a Catalunya, al País Valencià (a excepció d'algunes regions de l'interior), a la Franja d'Aragó, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciurar de l'Alguer, a Carxe (Múrcia) i en petites regions d'arreu del món, aconseguint així deu milions de parlants dels quals gairebé la meitat ho són de llengua materna. Un 95% dels ciutadans de Catalunya, de les Illes Balears i d'Andorra entenen el català mentre que al País Valencià el nombre disminueix al 80%, tot hi així se situa a la posició nou en relació a les llengües més parlades de la Unió Europea, és oficial a l'estat sobirà d'Andorra i cooficial en les tres comunitats espanyoles, Catalunya, Comunitat Valenciana i les Illes Balears.

El català és una llengua indoeuropea que prové del llatí i que forma part de la família de les llengües romàniques occidentals.
Va néixer a la Catalunya del Nord i a Andorra entre els segles VIII i X. Entre els segles XII i XIII  es va estendre per la resta de Catalunya i a la major part del País Valencià (on també rep el nom de valencià) , les Illes Balears, a la Franja d'Aragó, a la ciutat d'e l'Alguer i a la comarca del Carxe. Presenta dues varietats dialectals, el català oriental i el català occidental que es diferencien en el lèxic, la fonètica i la gramàtica.

Consta de vint-i-un sons consonàntics i vuit sons vocàlics del qual un és en posició tònica i dels quals en tres d'ells ( A,  E i  O àtons) es pot produir una neutralització.

També consta d'una lletra anomenada ela geminada que es representa així  "L·L", és a dir amb un punt flotant entre les dues eles.