Aloma

Avui parlarem d'Aloma, una obra escrita per Mercè Rodoreda a l'any 1936. Mercè feia que les paraules anessin més enllà del seu significat, per això no ens mirarem el llibre com faríem amb qualsevol altre sinó que buscarem la relació amagada que hi ha entre les paraules. Cada paraula que consta al llibre ens pot ajudar a respondre possibles preguntes que ens podem fer en un futur, per això cal que el llegim amb cura i amb consciència.
Aloma comença orientant-nos als anys 30, durant els anys que va ser escrita aquesta obra, uns anys de revoltes i malestars. Ens situa a Barcelona, la ciutat de naixement i on va viure diverses etapes de la seva vida Mercè.
El títol de l'obra és el nom de la protagonista, l'Aloma, una adolescent somiadora que només coneix l'amor del que ha llegit i de les cartes que escriu a un noi imaginari. Viu amb el seu germà, la seva cunyada i el sen nebot. Tant la família d'Aloma com la família de Mercè no disposaven de gaires recursos econòmics i per tant vivien envoltades de pobresa.

Aloma viu en una casa on guarda gran estima, però que de mica en mica es va convertint en un lloc que l'ofega on només hi ha el desig. La casa també consta d'un jardí, que sempre la fa tornar a la infantesa, és un lloc per relaxar-se i allunyar-se una estona del món en general.

El llibre acompanya a Aloma durant un any. La primera afirmació i per tant el primer que sabem d'ella és -L'amor em fa fàstic!, durant tot el temps Aloma manté intacta l'idea de no casar-se, buscant una relació d'aquesta idea amb la vida de Mercè, m'he adonat que podría tenir relació amb el sentiment que va tenir Mercè durant una etapa de la seva vida quan es va haver de casar amb un germà de la seva mare, anomenat Joan i vingut d'Amèrica, com en Robert. La relació només es va fer per diners i aviat el matrimoni es va convertir en una presó per a Mercè. Doncs sí, aquesta idea defensada es contraposa a la societat d'aleshores, ja que Aloma defensa una idea feminista en un món masclista. En aquella època l'autonomia de la dona era molt limitada, la dona depenia de l'home, com Aloma depenia de Joan. Al llibre trobem diferents exemples, com quan Aloma es compra un llibre d'amagades sense cap tipus de consentiment. L'ha d'amagar per tal que no se'n enterin, igual que fa amb la seva relació amb Robert, una relació secreta com la que Mercè va tenir amb un poeta ja casat com ella i amb una filla.

Com ja he dit, l'obra dura un any. Comença a la primavera, on tot reviu, on Robert arriba i fa que Aloma també reneixi i comenci a trobar-se a ella mateixa, a madurar. Podem parlar d'aquesta etapa com una etapa de flirteig on Aloma encara és una adolescent imadura.

Seguidament arriba l'estiu, que comença amb el dia de Sant Joan, aquesta etapa es de passió, on en aquest primer dia Aloma i Robert comencen amb la seva relació amorosa i sexual. Aloma comença a endinsar-se al món dels adults i per tant a madurar.

La tardor arriba amb la mort de Dani, una mort que la fa més valenta i més adulta, en aquesta estació, es veuen obligats a vendre's la casa i Robert se'n va deixant a Aloma embarassada.

Finalment arriba l'hivern, on Aloma ja és adulta del tot, veu que tots els seus somnis o expectatives han decaigut i han topat amb la realitat. Aloma es troba en un pis nou, embarassada i lluny del pare del seu fill. Ara li toca actuar per ella mateixa, començar a treballar i cuidar el seu fill tan bé com pugui.

Podem pensar que és a l'hiver on Aloma se sent enganyada per Robert, però si mirem des del principi, podem veure com Aloma se'n porta un engany de Robert fins hi tot abans que aquest arribi. Les cortines que compra a Barcelona, triades amb tot el seu carisma i amor per la seva habitació, acaben sent per en Robert qui com ja hem dit, ni tan sola al haver arribat ja li preu una cosa, seguit de la innocència, la virginitat i de la vida que hauria pogut tenir. 

Al final de l'obra Aloma despenja les cortines, podem intuir que és una forma de dir que manté viva la il·lusió, o per altra banda, una manera de dir que l'objecte tant desitjat ara és brut i ple de pols, que ha perdut tota la seva resplandor, com la seva il·lusió i el seu amor. 

Mercè esmenta diverses vegades les flors, això ho fa per reforçar el paral·lelisme entre l'amor i elles, ja que el seu avi sempre li havia ensenyat a estimar les flors. 

El llessamí indica l'amor i la pèrdua de la virginitat, les gardènies signifiquen amor secret, els clavells i els crisantems, que s'utilitzen per fer les corones quan algú mor, surten quan mor en Dani i les roses, representen amor, entre d'altres. 

Sabem que hi ha més símbols, com per exemple els gats que surten a l'inici, però nosaltres ho deixem aquí. Ja sabeu, quan llegiu algun llibre com els que escriu Mercè, heu de buscar l'interior de les paraules i no conformar-vos tant sols amb l'exterior, us hi atreviu?